Recuperació de TOT del que tenim del projecte

 Estem recuperant tot el que tenim del projecte.
Dimecres treballarem sobre el títol IN PROCESSS.


Per començar, podem dir que hem retornat a obrir l'antic, ara nou blog del projecte.
http://inprocesss.blogspot.com/

Mariscal a la pedrera

No he pogut realitzar aquesta excursió y per tant més endevant, quant tingui la informació buscada i si tinc la possibilitat d'anar a la pedrera, ampliaré informació.

http://www.mariscal.com/blog/2010/09/23/mariscal-en-la-pedrera-29-9-al-30-1-2011/

Vacca. Entre la destresa i el desastre

La primera sensació que vaig tenir va ser de contradicció. Sempre, quan entro a alguna exposició es primer que faig es escriure si m'agrada o si no m'agrada. Al entrar en aquesta vaig posar que m'agradaba pero hi había alguna cosa que no. La primer idea va ser: Ai! que original! Moltes coses penjades com del sostre, 3 radiocassetes, 3 grabadores, un marc que les envolta.. Que carai es aixo?
Varem observar-la una estona. Podem dir que els sons de les radios es menjàven a les grabacións i a l'inrrevés.
Després vam escoltar la seva explicació i hem va quedar una mica més clar.
Una de les primeres coses que vam preguntar va ser per el títol. tots pensàvem que el títol era Vacca. Entre la destresa i el desastre però realment no ho era, encara que reflectía molt bé l'obra.
A les grabacións s'escoltàven sons de gossos, música de Johansen Estremba, etc.
Per altre banda a la radio podiem ecoltar La Ser, La Cope i Catalunya informació.
Sobra la seva vida va explicar que per ell l'art era seguir fent el que fa. Ell de jove no tenía pensat ser artísta, tenía una altre treball i va tenir sort de poder viure del que vol que es l'art. Que per ell, ademés l'art es un estat mental.
El títol de l'obra es Vincenzo Succo Marconi, que aparentment, segons ell no te cap sentit, però la seva companya va explicar que una mica de sentit si que tenia: Vincenzo podria venir de que ell també es diu Vicent, Succo sería un nom Italià que vindria a ser d'on ell procedeix i Marconi sería l'inventor de la ràdio

La Seva exposició la podem trobar en el museu de Granollers del 23 d'Octubre al 14 de Novembre de 2010.

Per més informació: www.vacca.cc

Aplicació de diferents estratègies d'ideació

Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.

1. Feu variacions a les lletres afegint terminacions a les astes o d'altres elements, modificant la seva gruixària, etc.

El meu treball final es aquest.
El procés que he seguit va estar simple.
Desde el començament tenía la idea molt clara, volía ultilitzar algun element de casa meva i vaig pensar que la reixa de la finestra girada era com un arbre de nadal.
La foto de l''anterior entrada es la reixa de la meva habitació i aquesta entrada mostra el cartell acabat.

CARTELL NOU9

PROVES DEL CARTELL

Blow Up

1.  El tema principal, penso que es el pensament, la ment humana, els canis que te durant tota la vida.

2. El personatge principal es un fotògraf que vol aparentar ser molt modern. No s’ho pensa dos cops avanç de fer les coses, si ell ho creo així, així ha de ser. Al final de la pel·lícula continua sent el mateix, amb el mateix caràcter, però en el tros de temps en que està “investigant” el crim actua diferent: es tanca al seu despatx i medita.Aquesta situació fa un gir en la seva carrera com a professional, la investigació el fa arribar als límits de la seva ment y fa que sobrepassi barreres com anar al lloc del crim i veure el cadàver.

3. La pel·lícula segueix un ordre cronologic, no té flaixbacks ni avançaments bruscos. Segueix un transcurs natural.

4. La càmera i els plans són bastant extranys, perque hi han molts primers plans que no expliquen res i també hi han plans en que no es veu clarament l'escena i has de fer un esforç per entendre-la.

5. No hi ha una música afegida a les escenes, que dona una altra sensació a l’escena, com estem acostumats a trobar a les pel·lícules d’ara. La música que podem escoltar forma part de la pel·lícula, la han posada els personatges per exemple.

6. Hem va impressionar molt l'escena de la fotografía. Com podíen passejar amb tanta naturalitat quant, no es coneixien de res i anàven despullats per casa com si fossin parella d'anys.

7. En aquesta pel·lícula gairebé nomes apareix la fotografia. No surt cap rodatge (que jo recordi), ni assaig de teatre, i la música que surt, com ja he dit, és d’alguna ràdio o d’un disc.

8. El principi i el final de la pel·lícula estan enllaçats amb escenes de aquells personatges efímers, aquells “actors” del carrer que criden i juguen. És una bona forma d’enllaçar la pel·lícula i de retornar al personatge al principi, com si res no hagués passat. El títol no l’havia entès, ja que ningú m’ho va explicar. Vaig buscar el seu significat i sincerament em sembla un títol força vulgar.

10. Penso que aquesta pel·lícula o t'agrada molt o no t'agrada gens. He pogut llegir a les crítiques que hi ha de tot. Hi ha persones que opinen que es un merda i d'altres que es al·lucinant. Per mi,  nomes la investigació del crim té sentit, les altres escenes con amb les models, les noies, els passeigs son per emplenar temps ja que no te cap relació amb res, només amb el món del protagonista.

Ai weiwei

 Aquest artísta Chinés va nèixer a Pekín al 1957. També és dissenyador arquitetònic, comentarista social i activista.També va ser assesor crític al Estadi Nacional de Pekín.
Ell, personalment es va centrar en una exposició d'un suposat escàndal en la construcció d'una escola a Sichuan, que es va enderrocar en un tearratremol al 2008.

 

El seu últim treball el podem trobar aqui:

http://www.edgargonzalez.com/2010/10/11/sala-de-turbinas-de-la-tate-modern-1000-m2-100-millones-de-pipas/

Algún dels seus treballs:

http://aiweiwei.com/html/works.htm

Més info del Ai Weiwei a :

http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fwiki%2FAi_Weiwei&langpair=en|es&hl=es&ie=ISO-8859-1&prev=%2Flanguage_tools

VANITY FAIR vs TIME

 

 

 

 

 

- Capçalera : La revista 1 és la Vanity Fair i la 2 la Time.

-Tipografia dels titulars: La tipografía de les revistes es molt diferent en cada una d'elles. A la revista 1 hi han moltes lletres de diferents tamanys y de diferents colors. També hi han lletres en cursiva. En canvi la revista Time hi han el títol de color vermel y un titular de color blanc.

-Ordenació del text: A la revista 1 hi ha en títol de la revista centrat i als costats hi han titular. La imatge ocupa la part dreta i per aixó només hi han un párraf en aquest lateral. El titular referent a la imatge esta més cap el lateral dret per quedar més centrar a la imatge. La revista 2 es molt mes sencilla, Podem trobar el títol central i un petit titular a la part esquerra.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada:

La imatge de la revista 1 es una imatge retallada que ocupa una gran part de la revista pero no tota. Està lleugerament mes cap a la dreta per així deixar espai per escriure al lateral esquerra. A la revista 2 hi ha la imatge que pcupa tota la portada. LA revista 1 es l'Antonio Banderas i la 2 la Michelle Obama.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina:

La primera revista es una mica mes liosa que la segona, està més carregada. Podem lllegir primer el títol de la revista i després jo penso que la gent llegeix el titular: "Banderas, en los siete magnificos". Està fet amb una lletra més gran que els titulars petits. Als titulars petits hi han imatges de diferents colors per tal d'atreure l'atenció, Hi han lletres negres, que atrauem molt més l'atenció, les blau cel y les blanques. El fons de la revista es un gris-beix mes o menys.

 

-Elements que destaquen:

Els elements que més destaquen de les revistes, per exemple a la número 1 el que més destaca es la imatge i el títol "Banderas". A la segona també resalta molt la imatge, molt mes que a la primera, ja que practicament la portada només es la imatge.
-Valoració personal: Per al meu gust, m'agrada més la primera. Ja que la segona la veig una mica "sosa". Només hi ha una fotografía, la capçalera i un titular molt curt. En canvi a la primera et dona un ventall de titulars i potser t'atrau més l''antenció.

1ra idea 9NOU

. La meva primera idea per realitzar la portada del 9 Nou de nadal es un fons de retalls de diaris i sobreposades,   les fotografíes de persones exemplars, mahatma ghandi, etc...

Ampliare la info mes endevant.

COLORS LOGO ARTS BELLERA

LOGO ARTS BELLERA

 EL PERQUÈ D'AQUEST LOGO

Des de el principi tenia molt clar el que volia fer.Ens van dir la idea i en el primer que vaig pensar va ser en Miró i en el seu estil. Vaig arribar a casa  i vaig realitzar aquesta idea.
Després, díes mes tard vaig pensar en el significat, en el perqué d'aquest logotip.
Nosaltres, els artistes son com d'un altre plantena o això diuen i aquesta imatge recorda una mica a un planeta. Hi surten com quatre satèl.lits i això respresenten les 4 branques de l'art: Pintura, Ausiovisuals,Escènic i Música.